Tierra Aragonesa. Identidad y soberanía
- Fòrums
- Blogs
- Vídeos
- Galeria fotogràfica
- Afiliar-se
- Fitxa de simpatitzant
- Butlletí notícies
- Àrea privada
- Campanyes de signatures
Campanya furs d'Aragó- Documents
- Botiga
- TA a la premsa
- Fes la teva proposta
- Ajuda econòmica
- Dona’ns la teva opinió
- Organització
El llegat dels Furs
 |
Parlar de sobirania a Aragó, no és una cosa nova. És parlar de furs.
Els furs van suposar durant segles el cos legislatiu pel qual es regiria el poder legislatiu, executiu i judicial a Aragó, motiu i origen del Reyno d'Aragón, allà en les albors del primer mil•lenni. El conjunt de lleis i observances que regirien a aquella gent van ser recopilades per primera vegada en un llibre, conegut com el "còdex del Vidal Mayor", i posteriorment van sorgir compilacions de nous furs segons les necessitats del moment. A l'Edat Mitjana, van suposar, en molts aspectes, un avanç en drets per als aragonesos, en altres aspectes, privilegis per als nobles i, en conjunt, una expressió de llibertat i identitat com a poble des d'una visió de conjunt. La visió medieval de la societat de l'època no ha de traslladar-se literalment al context actual, ja que el feudalisme és cosa de la història, la història per al record, tant d’allò que és bo com de l'inconvenient.
Circumstàncies històriques adverses per al nostre país van fer que Aragó veiés derogats els seus furs a principis del segle XVIII, perdent definitivament la sobirania històrica del nostre poble així com el nostre fet nacional des d’un pla polític. No obstant això, Navarra i les actuals províncies d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, sí van mantenir els seus furs en aquell moment. Les províncies basques van perdre els seus furs després de les guerres carlines, i van ser definitivament restaurats amb la constitució espanyola de 1978.
Els pobles no tenen per què renunciar a la seva història quan es modernitzen les seves lleis o les seves institucions històriques mantenint les seves tradicions identitàries. El Regne Unit, o la mateixa Comunitat Foral de Navarra en són clars exemples. A Aragó, per exemple, es manté la denominació de "Corts d'Aragó" per al nostre parlament, quan la institució medieval tenia quatre cossos, i els seus membres es triaven per sorteig, o el "Justícia d'Aragó", per a la figura del defensor del poble de la Comunitat Autònoma d'Aragó, quan les seves funcions medievals eren la d'un Tribunal Superior de Justícia independent. Aragó tampoc renuncia a la seva simbologia quant a la bandera, que prové de l'Estendard de la Casa Reial d'Aragó, avui utilitzada com bandera de la Comunitat Autònoma.
La utilització del terme "Fur d'Aragó" per definir un text constitucional aragonès, res tindria a veure amb els furs medievals, exceptuant la seva forta personalitat sobiranista, que sempre van tenir. Com a aragonesos, no ens hem de lamentar ni renunciar al llegat de la nostra història, ja que aquesta forma part de la nostra identitat. Els furs, per tant, són un poder que emana exclusivament del poble aragonès, i no de cap altre. Les decisions adoptades pel poble aragonès a través del seu parlament i institucions, per tant, serien plenament sobiranes.
Els poders d'Aragó, recollits en l'actual Estatut d'Autonomia d'Aragó, per contra, "emanen de la Constitució i del poble aragonès", i existeixen en exercici del dret a l'autonomia que la Constitució Espanyola de 1978 reconeix. D'una altra manera, no existiria l'actual estatus legal d'Aragó.
Després de reflexionar seriosament sobre deixar de banda el victimisme autodepressiu sobre la base de lamentacions típiques de l’aragonesisme polític, el debat social és ara sobre: "Un Aragó permès" o "Construïm l'Aragó que volem". Autonomia vs. Fur.
