
![]() |
En el seu moment, en Joaquín Costa va impulsar el regeneracionisme aragonès, un gran pas endavant en l'època que es va impulsar dit pensament. L'èxit de l'acceptació social del pensament aragonesista ens ha proporcionat als aragonesos notables avanços, fins al punt que el seu discurs està esgotat i poc més pot oferir-nos.
En aquests moments, és un pensament inconcret de caràcter defensiu que no acaba de definir un projecte global per a Aragó, manté un anacronisme victimista, que transmet un esperit derrotista en els seus propis plantejaments, és un pensament maleable des del centralisme polític, així com fàcilment assumible, i la seva translació a la política de partits sol acabar en el fàcil pacte “de frontissa” pel poder, amb el conseqüent desencantament dels ciutadans.
No obstant això, l'acceptació social de l’aragonesisme polític, ha tingut com a conseqüència que, després de segles, els aragonesos tornéssim a tenir una idea com a col•lectiu, sense voler-ho, i sense ser molt conscients d'això, comencem a ser nació de nou.
En resum, el pensament aragonesista ha de quedar superat si Aragó i els aragonesos com a poble volem tenir un pensament polític amb un discurs propi i en clau de futur per a Aragó. Hem de deixar de pensar en termes exclusivament defensius i victimistes. Aragó és un territori ric, amb molt potencial, amb una generació molt capaç, i que pot construir-se un gran futur, molt millor del que podem ara imaginar.
Perquè ens creiem Aragó de debò, hem d'entendre que si podem aconseguir el que ens proposem com a col•lectiu. Cal profunditzar més enllà del pensament regeneracionista d’en Costa, hem de fer el salt cap al post - aragonesisme.